Precedents de la Epistolografia.

Precedents de la Epistolografia.

El camp de la epistolografia es molt ample i abarca missatges de tot tipus mentre tinguin un destinatari.

La primera mostra que trobem de misstage escrit esta a la Iliada en la carta que Preto entrega as Belerofont que incloia la mort del portador.

La epistolografia: Cicero defineix la epistolografia com la que escriu per informart als absents de coses que interessen.

Distingeix dos tipus de cartes:

familiare et iocosum - les familiars i divertides
severum et grave - la seriosa d'assumptes de pes.

El retor Juli Victor divideix les cartes en dos tipus, que coincideixen amb la divisió de Cicero, negotiales aut familiares i asigna a les cartes familiars caracteristiques especifiques com brevetat, claredat, i "ornato"

Distribució moderna de de les cartes:

Carta missatge: geenralment curta i presentada per missatgers.
carta intercanvi: correspondencia entre amics, decontingut molt variat.
carta tractat: exposició doctrinal de tipus filosofic o politic
carta proemi: casrtes de dedicatoria, al començament dels llibres.

Des del punt de vista estilistic distingirem entre epistoles poetiques i cartes en prosa.
Les epistoles porten un encapçalament amb el nom del remitent en nominatiu i despresd la forumal salutem dicit (generalment abreviada)
La formula pel final es generaslmetn Vale o bé ut valeas.

L'epistolografia llatina al'epoca arcaica

Les cartes apareixen molt aviat a la literatura llatina, fins i tot en el teatre, amb un tipus de formules consagrades.

2 Primeres mostres d'epistoles:

Cató Cartes al seu fill de caracter didactic i moral qque s'ha n perdut i que sstaven plenes d'instruccions i consells als que havia d'ajustar-se ern les variades situacions de la vida civil i militar.

Cornelia: mare des gracs es coneguda per la puresa del seu llenguatge, es conserven fragments d'aquestes cartes, escrites al seu fill petit, en les quals li aconsella que renuncii a la venjança si va contra l'estat i també li demana que no es presenti al tribunat perque ja ha perdut un fill.

Les cartes de Cornelia van ser les primres publicades a Roma, també sds van publicar les del seu fill Gai.

Lucili va sescriure un llibre de satires en forma epistolar, també es copnsrva el fragment d'una carta a un amic i altres cartes amb questions gramaticals i temes variats.

Catul va compondre poemes en forma epistolar encara que son considerades epigrames. i s'ha conservat una carta dirigida al seu amic Manli.

Salusti va escriure cartes a Cesar que es conserven i en les quals aconsella un pla de govern basat en la jsuticia i la honestedat, clemencia als vençuts i reconciliacio de forces socials i faccions politiques.

3 La epistola familiar

3.1 Cicero

4 L'epistola Poetica

4.1 Horaci
4.2 Ovidi

5 L'epistola Moral

5.1 Seneca

6 L'epistola literaria

6.1 Plini el Jove

7 Altres epistolografs

7.1 Fronto Nascut a l'africa i professor de Retorica, la seva producció oratoria s'ha perdut , pero s'ha conservat la seva correspondencia amb Marc Aureli i del seu germa Luci Ver dels quals va ser mestre.

7.2 Ausoni va ser un autor molt prolific que va escriure cartes en vers i en prosa, son importants le sque va escriure a San Pauli de Nola i a Simmac.

7.3 Simmac: es el darrer orador pagà, les seves cartes es publiquen en 10 llibres, el seu model literari es Plini , es conserven moltes cartes seves dirigides a l'emperador Teodosi i també a molts amics politics i escriptors de l'epoca.

8 L'epistolografia cristiana

Entre els autors cristians que cultiven aquesta modalitat literaria trobem als seguents:

8.1 S. Cebria. que escriu als seus fidels traactant els problemes que de la esglesia

8.2 San Geroni, exposa arguments ascetics i teologics etc.

8.3 San Agusti, escriu cartes qu eson petits tractatrs teologics i cartes entre San Agusti i San Geroni

8.4 Sidoni Apolinar Va erscriure poermes, panegirtic s i a mes 147 cartes publicades, les cartes escrites a l'estil de Plini toquen cada una un tema monografic i estan artisrticament elaborades.