Cai Sal·lusti Crisp

Va neixer a Amitern l'any 87 , va sert amic de Cesar i acumulà carrecs i riqueses es va retirar de la política per dedicar-se a la seva vocació d'historiador va morir el 35 a C.

Salusti

Vivia a Roma desde molt jove i va coupar carrecs publics i fins i tot va ser governador d'Africa.

Historia Oibraq ambiciosa e cinc llibres (de a que queden nomes fragments) Comença a la mort de Sila, i abarca els dotze anys seguents critica la seva politica i defensa la llibertat.

Conjuracio de Catilina (cvarmina Bellum Catiliniae ) Narra la tentataiva de Catiolina d'obtenir el poder las causes de la conjuració, l'intent de mort del consul Cicero i la derrota i mort de catilina.

Guerra de Iugurta (Bellum Iugurthinum) El rei de Numidia deixa tres hereus els seus dos fills i els eu fill adoptiu Iugurta que mata als sesus germans i es proclama rei contra el voler de roma que li declara la guerra. finalment per traicio Iugurta es entregat als romans.

Es el primer gran historiador llati, Salusti sera el primer historiador polític amb una categoria semblant a Tuicidides. Es l'historiador d ela revolució, narra la ruina d eles antigues institucions i el soergimetn d'un nou estat.

Troba les raons de la revolució en l'egoisme, depravacio, i coerupcio de la'a aristocracia

Com Cesar pertany al partit popular, pero es objectiu i descriu la ineptitud d'alhuns dels liders la mesquindat i la manipulació.

Moralista: en els prefacis de le sobres reflexiona sobre la superioritat de l'esperit sobre el cos, sobre la corrupciçóp i el despreci dels beens materials, afirmacions que contrasten amb el seu enriquiment i la seva falta d'escrupols en els seu govern d'Africa.

Sentit dramatic. que el portas ala eleccio depersonatges mes pel seu caracter que per la seva rellevancia politica o histrrica. Aquesta carateritzacio es troba en els retrats que fa sdel spersonatges i els discrusos, tambe son caracteristiques les disgressions descriptives.-

Concisió, asimitra,. variatio, i gust per l'arcaisme son algunes de els caracteristiques delñ seu estil i del seu llenguatge, la seva prosa resulta, densa, solemne i austera.

• La conjuració de Catilina on explica els esdeveniments que es van deesenvolupar aRoma durant la conjuració de Catilina fins la mort d' aquest.
• La guerra de Iugurta que ens explica la geurra que va sostenir Roma contra el rei de Numidia.

Caracteristiques dela narració: Cal destacar la seva imparcialitat, les rflecxions morals i l'absencia de protagonisme.

Destaquen sobretot els seus discursos, retrats pscologics i la descripció detallada dels paisatges.

El llenguatge es arcaitzant i concis.