El teatre

Sembla que la primera representació teatral va tenir lloc a Roma l'any 240 amb la representació als Ludi Romani d'una tragedia traduida dell grec per Livi Andronic, pero trobem precedents mçés rudimetnaris del teatre en dates anteriors.

Cants fescenins: (Carmina fescenina) El seu nom prove de la ciutat etrusca de Fescennium, i estaven lligats a les festes camperoles amb les qu ese celebrava la collita,

Els carmina fescenina eren dialegs improvitzats pels camperols de caire satiric i llicencios on es llençaven atacs, i insults. Mes endavant aquests atacs es van produir contra el bon nom de persones i families honorables i van haver de prohibir-se. Ekls cants de caracter lñlicencios i agosarat va continuar als casaments amb bromes al·lusives dirigides als recien casats.

Farsa Atelana (Fabula atelana)

Derivat de la ciutat d'Atella enb territori Osc consisteix en representacions improvitzades i rudivcemntaries peroi ja amb una linia argumetnal. Els acrtors porten mascartas i els ersonatges son els mateixos El Pappus (vell enamorat) Maccus (els gloton) Buccus (fanfarro) Dossennus (gerperut i malicios) i Manducus (mastegador)

l'ambient es similar als dels carmina fesceninna onm el poble riu dels acudits, insults i bromes de poc gust i la burla malicisosa d'aquells paisans dotats de qualitats per la improvitzacio.

Satura

Segons la narració de Tit Livi la satura es la evolució del cant fesceni al que uns acrtors etruscs van afegir musica i ball ia a qeusta vbbareixa la van anomenar satura.

La satura es l'antecedent directe de la fabula o representació dramatica que sorgeix quan a la satura li afegeix argument.

el teatre a l'epoca arcaica

Classificació de les obres dramàtiques: (pag 51)

Livi

Nevi

Enni

Plaute

Terenci

La tragedia

Pacuvi: Nevot d'Enni i pintor a mes de dramaturg hem conservat una dotzena de les sevs tragedies Antiope, Ilione, Teucre, El judici de les armes etc

Acci : d'origen plebeu pero molt identifdicat amb erls interessos de l'aristocracia hem conservat coranta cinc titols de tragedies:

De tema grec: Atreu, Aquil·les, Egist, Clitemnestra, Filoctetes, Hecuba, Medea, Tereu i

De tema romà: (pretextae) Brutus, Decius

Els fragments conservats uns 400 versos de Pacuvii i 700 d'Acci ens permeten saber que empraven un estil emfatic i retoritzant, inflat, amb tendendia al patetisme i als rfectes pintorescos. sonc readors de paraules noves amb sentit rebuscat, pero van tenir molt d'exit en la seva epoca per la vivesa, vigor i vehemencia dels seus dialegs que conmovien el public.

Fabula togata:

La fabula togata es contemporanea de la palliata com una reaccio nacionalista ala tragedia de tema grec, per atreure el publc amb obre plenes d'elem ents romans.

Titini: Contemporani de Plaurte amb el que mante semblances de llenguatge i situacions en tenim quinze titols i uns 200 versos: El barbut, el cec, els tintorersla advocada, el flautista

Afrani va ser mes prolific que el primer i postrior a Terenci es conserven uns 4440 versos de 40 titols que fan referencia a professions i problemes socials diversos L'augur, El pentinador, el majordom, el divorci, la raptada, els casats, l'amant,

L'exit de la comedia togata es passatger, potser perque repetia personatges i situacions de la palliata i oferia temes romans en motlles grecs.

A Afrani li va passar com a Terenci que amb el seu llenguatge i to elevats no va connectar amb el public.

El teatre al'epoca clàssica

L'epoca classica em la que van trionfar tots els estils literaris no e l'epoca d'or del teatre, que ja es trova en franca decadencia

Atelana literaria: Herredera de la atelana primitiva i improvitzada sorgeix ara en qualitat de èça curta cm un sainet bufónesci es fa popular per dos autors del que s'han mantingut uns quans fragments

Pomponi del que conservem setanta titols

Novi: del que conservem 40 titols.

Es l'ultim intent de resucitar el teatre comic a traves de repetir els mateixos personatges camperols i embobats de la antiga atelana: Macco soldat, Macco taverner, Bucco gladiador, Pappo granger, Els dos dossenos,

D'altres aludeixen a tasques camperols com el granjer,els vendimiadors,

Altres referits a ñla vida urbana el candidat, els tintorers,

El mim El mim es representava des de epoca antiga pero no tenia forma dramatica,
Els actors eren homes i dones i es representava sensa mascara.
Era un genere de baixa estofa semblant als espectacles de revista
C onserva el seu to indecent i obsce
Els seus temes preferits son l'adulteri i l'incestl el onserva el seu to indecent i obsce
Aquest xsubproducte copnnectava mers que qualsevol altre forma de drama amb el gust del poble romà.

Decim Laberi i Publili Siri (Epoca de Cesar) posen de moda el mim literari parlat, aquest ultim va intentar donar-li un to sentenciós i de moral elevada pero va ser una excepció

El teatre en epoca imperial

Tragedies: August intenta restaurar el teatre classic i sorgeixen un quants autors nous:

Luci Vari: Thyestes que potser va ser la ultima tragedia representada a la escena romana, la obra no s'ha conservat.

Seneca: Va escriure nou tragedies i una tragedia praetexta, segons sembla Seneca no les escrivia per ser representades sinó llegides en els eeu cerle d'amics

Les obres de seneca estan plenes de tons macabres, escens patetiques ii per altra banda estan impregnades de reflexions filosofiques

El mim: Es el substitut de la comedia

La pantomima: substitueix la tragedia i consisteix en una serie de moviments de danza i gesticulacions d'un mim que explica sense parlar una historia acompanyada de música i d'orquesta i del cant d'un cor.

El mim i la pantomima, que van ser representats amb exit durant l'imperi, halagaven els mes baixos institntsdel poble i a vegades imitaven els jocs del'amfiteatre amb escens en viu i en directe, d'assessinats i execucions

Temps lloc i organització de les representacions teatrals pag (59)