La poesia èpica: precedents:

1 La poesia èpica: precedents:

L'objecte especific de la poesia èpica es cantar els fets dels reis i dels herois i le s terrobles guerres. Els romans van produir els primers poemes èpuas a finals del segle III a.C. pero en els segles anteriors es poden trobar restes del que despres sera la poesia èpica.

Elogia: els elogia son inscripcions funeraries en elogi d'un difunt, son famoses les conservades als sepulcres de la familia Escicpio., que canten el valor iels merits i els gloriosos fets del mort

Carmina convivalia;Son els mes clars precedents de la posesia epica, ja que al final de les festes era costum a roma cantar amb acompanyament de flauta les glories i els fets valerosos dels avantpassats.

Segurament existia tot un cicle epic popula i oral que narrava les gestes dels primitius romans i que despres va ser recollit per Livi i altres historiadors. La perdua d'aquesta narració oral va poder produir-se per causa de la historografia escrita i també per la influencia grega.

Carmina triumphalia: Els cants triomfals acompanyaven les processons de trionmf, els soldats cantaven els fets del general i els seus propis, on es vantaven d'haver matat a molts enemics. els versos eren a vegades humoristics,

Neniae: (cants funebres) Als enterraments dels personatges celebres, primer els parents i mes endavant les praeficae (dones contractades per plorar) recittaven l'elogi del difunt, les seves virtuts i els seus ferts heroics.

2 Periode preliterari

Les primeres manifestacions literaries pertanyen a la literatura popular, poden ser de caracter religiós o profà o militar, però estan sotmeses a uns certs procediments literaris com les al·literacions, repeticions i anàfores, totes propies de les literatures primitives.

Cants religiosos

• Cant dels germans Arvales Aquest col·legi de dotze sacerdots tenien la missió d'aconseguir bones collites a traves de les seves processons (al començament de la primavera) i dels seus cants i balls rituals.Aquest cant de difícil interpretació s'ha conservat en una llosa de marbre del segle III a C.
• Carmina Lustrale conserrvat per Cato al seu tractat "De Agricultura"

• Cant de caràcter profà: de contingut divers, que ens han arribat per rerferencies dels autors posteriors :

• Elogis als difunts com la làpida de Luci Corneli Escipio Barbat
• Cançons de banquets (carmina convivalia) on s'explicaven gestes dels avantpassats
• Cants de tipus satíric i obscé (versos fescenini) que es cantaven a les festes populars
• Cants d'amor

Cants de caràcter militar (Carmina Triumphalia) : en els quals els soldats celebraven les gestes dels seus generals.

3 L'epica arcaica

3.1 La odussia de Livi Andronic

3.2 El Bellum Poenicum de Nevi

3.3 Els annals d'Enni

4 L'epica clàssica

4.1 Virgili i la Eneida

5 L'epica a l'etat Neroniana:

5.1 Lucà

6 L'epica en el periode dels Flavis

6.1. Papini Estaci

6.2 Valeri Flac

6.3 Sili Italic