El genere epistolar

La epistola familiar Ciceró
Les cartes de Ciceró son la correspondencia mes extensa que s'ha conservat, es troben unes 900 cartes de les quals 100 son dirigides a Cicero per altres corresponsals. que s'han publicat a 4 col·leccions.

Cartes ad familiares 16 llibres que estan clasificades èl nom del destinatari, son cartes dirigides a la familia i als amics.
cartes ad Atticum constituiexen la correspondencia de 25 anys entrte Cicero iel seu millor amic, que era le seu editor.
Cartas ad Quintum Fratrem: en tres llibres
Cartes ad Brutum: dos llibres de correspondencia amb l'assessi de Cesar.
La corresppndecia de Cicero editada en trenta set llibres te un valor historic incalculable, La vida politica, religiosa, social i cultural de Roma , el s caps dels partits, els dirigents i les transformacions de l'estat., toit passa per les eves pagines.
La publicació d'aquestes cartes ha fet que alguns critics ataquin les idees politiques i les actituds de Cicero, pero cal dir que les cartes estaven escrites per la lectura privada, l'estil es familiar, conversacional amb termes i cites en grec i la seva sintaxi es menys rigorosa i lleugera, perden en perfeccio formal pero guanyen en frescura i gracia
La epistola poetica
Horaci i Ovidi
Horaci
A mñ´ss dela seva poesia lirtica i les les satires va escriure també en hexametres dos llibres d'Epistoles,
El primer llibre contre 20 cartes, el segon nomes 3
Les epistoles d'Horaci son posteriors a la seva obra lirica i de les satires, El poeta qwue ja te un bon prestigi troba en l'epistola un espai comode per desenvoluparles sevs reflexions sobre la societat, la moral i la cultura, pero ara sense cap intenció satirica.
El llibre primer te com la resta dela seva obra una dedicatoria aMecenes, en qel que li diu que a la seva edat li plau mes la filosofia que no pas la lirica.
El primer llibre tracta de temes de moral en la seva vessant practica.
El segon llibre (3 cartes) molt llargues s'ocupa de questions literaries.
La primer epìstola dirigida a Augusta tracta dela baralla entre antics i moderns conte reflexions i i judicis criticas osobre alguns autors i geners literaris especialment sobre el teatre.
La tercera dirigida ad Pisones es coneguda amb el nom d'Ars Poetica.
Es la obra mes important d'Horaci ila que mes importancia ha exercit a l'edat mitjana es com un tractat de Poetica, consta de 476 hexametres i ha estat repartida de diferents maneres pels estudiosos, aquesta es la divisió mes ajustada i clara. .

Consells generals sobre l'art d'escriure (unitat de l'obra, eleccio del tema, composicio etc.)
La poesia epoica i la poesia dramatica (metre, caracters, musica etc.)
Tecnica dela poesia i la cultura general (ñla inspiració, ewl treball, dignittat de la poesia, funcio social, critica etc)
Ovidi
La dificultat d'enquadrar les obres d'Ovidi creix al en les seves epistoles poetiques.
Heroides i Pontiques estan escrites en forma epistolar i per aixo formen part d'aques t genere pero totes dues estan escrites en distics elegiacs i encaixen en el geners de l'eegia de tipus amoros la primera i de tipus doloros la segona.
Les heroides: son cartes amoroses dirigides per famoses heroines als seus amants, aquest era un tema nou ala literatura llatina, es també innovadora per la manera com tracta l'antiguitat vinculada al present. , s'ha comparat les seves heroines amb granscoqietes de l'epoca d'august
L'estil es retoritzant i erudit caracteristiques que comencen amb ovidi i que s'accentuaran als poetes posteriors.
Pontiques quatre llibres amb un total de 46 cartes escrtites de l'exili als seus amics i añ a seva dona.
A totes les cartes demana informa dels eus sofriments i demana que intercedeixin davant d'August per que l perdoni. indirectament totes les cartes estabn dirigides a August al queal adula i elogia sense pudor.
Amb el dolor la seva inspiració ara es torna sincera mes sentida.
Seneca
Als darrers anys de la seva vida, retirat ja de la cort de Nero, seneca escriu le ssevss cartes a Lucili un jove amic seu de la ordre dels cavallers, que mostrava aficio per la fiolosofia i escivia llibres. Seneca li brinda consells per avconseguir el cmai dela virtut
Les cartes son 124 algunes bastant llargues

El genere epistolar

La epistola familiar Ciceró

Les cartes de Ciceró son la correspondencia mes extensa que s'ha conservat, es troben unes 900 cartes de les quals 100 son dirigides a Cicero per altres corresponsals. que s'han publicat a 4 col·leccions.

Cartes ad familiares 16 llibres que estan clasificades èl nom del destinatari, son cartes dirigides a la familia i als amics.

cartes ad Atticum constituiexen la correspondencia de 25 anys entrte Cicero iel seu millor amic, que era le seu editor.

Cartas ad Quintum Fratrem: en tres llibres

Cartes ad Brutum: dos llibres de correspondencia amb l'assessi de Cesar.

La corresppndecia de Cicero editada en trenta set llibres te un valor historic incalculable, La vida politica, religiosa, social i cultural de Roma , el s caps dels partits, els dirigents i les transformacions de l'estat., toit passa per les eves pagines.

La publicació d'aquestes cartes ha fet que alguns critics ataquin les idees politiques i les actituds de Cicero, pero cal dir que les cartes estaven escrites per la lectura privada, l'estil es familiar, conversacional amb termes i cites en grec i la seva sintaxi es menys rigorosa i lleugera, perden en perfeccio formal pero guanyen en frescura i gracia

La epistola poetica

Horaci i Ovidi

Horaci

A mñ´ss dela seva poesia lirtica i les les satires va escriure també en hexametres dos llibres d'Epistoles,

El primer llibre contre 20 cartes, el segon nomes 3

Les epistoles d'Horaci son posteriors a la seva obra lirica i de les satires, El poeta qwue ja te un bon prestigi troba en l'epistola un espai comode per desenvoluparles sevs reflexions sobre la societat, la moral i la cultura, pero ara sense cap intenció satirica.

El llibre primer te com la resta dela seva obra una dedicatoria aMecenes, en qel que li diu que a la seva edat li plau mes la filosofia que no pas la lirica.

El primer llibre tracta de temes de moral en la seva vessant practica.

El segon llibre (3 cartes) molt llargues s'ocupa de questions literaries.

La primer epìstola dirigida a Augusta tracta dela baralla entre antics i moderns conte reflexions i i judicis criticas osobre alguns autors i geners literaris especialment sobre el teatre.

La tercera dirigida ad Pisones es coneguda amb el nom d'Ars Poetica.

Es la obra mes important d'Horaci ila que mes importancia ha exercit a l'edat mitjana es com un tractat de Poetica, consta de 476 hexametres i ha estat repartida de diferents maneres pels estudiosos, aquesta es la divisió mes ajustada i clara. .

Consells generals sobre l'art d'escriure (unitat de l'obra, eleccio del tema, composicio etc.)
La poesia epoica i la poesia dramatica (metre, caracters, musica etc.)
Tecnica dela poesia i la cultura general (ñla inspiració, ewl treball, dignittat de la poesia, funcio social, critica etc)

Ovidi

La dificultat d'enquadrar les obres d'Ovidi creix al en les seves epistoles poetiques.

Heroides i Pontiques estan escrites en forma epistolar i per aixo formen part d'aques t genere pero totes dues estan escrites en distics elegiacs i encaixen en el geners de l'eegia de tipus amoros la primera i de tipus doloros la segona.

Les heroides: son cartes amoroses dirigides per famoses heroines als seus amants, aquest era un tema nou ala literatura llatina, es també innovadora per la manera com tracta l'antiguitat vinculada al present. , s'ha comparat les seves heroines amb granscoqietes de l'epoca d'august

L'estil es retoritzant i erudit caracteristiques que comencen amb ovidi i que s'accentuaran als poetes posteriors.

Pontiques quatre llibres amb un total de 46 cartes escrtites de l'exili als seus amics i añ a seva dona.

A totes les cartes demana informa dels eus sofriments i demana que intercedeixin davant d'August per que l perdoni. indirectament totes les cartes estabn dirigides a August al queal adula i elogia sense pudor.

Amb el dolor la seva inspiració ara es torna sincera mes sentida.

Seneca

Als darrers anys de la seva vida, retirat ja de la cort de Nero, seneca escriu le ssevss cartes a Lucili un jove amic seu de la ordre dels cavallers, que mostrava aficio per la fiolosofia i escivia llibres. Seneca li brinda consells per avconseguir el cmai dela virtut

Les cartes son 124 algunes bastant llargues

Precedents de la Epistolografia.

Precedents de la Epistolografia.

El camp de la epistolografia es molt ample i abarca missatges de tot tipus mentre tinguin un destinatari.

La primera mostra que trobem de misstage escrit esta a la Iliada en la carta que Preto entrega as Belerofont que incloia la mort del portador.

La epistolografia: Cicero defineix la epistolografia com la que escriu per informart als absents de coses que interessen.

Distingeix dos tipus de cartes:

familiare et iocosum - les familiars i divertides
severum et grave - la seriosa d'assumptes de pes.

El retor Juli Victor divideix les cartes en dos tipus, que coincideixen amb la divisió de Cicero, negotiales aut familiares i asigna a les cartes familiars caracteristiques especifiques com brevetat, claredat, i "ornato"

Distribució moderna de de les cartes:

Carta missatge: geenralment curta i presentada per missatgers.
carta intercanvi: correspondencia entre amics, decontingut molt variat.
carta tractat: exposició doctrinal de tipus filosofic o politic
carta proemi: casrtes de dedicatoria, al començament dels llibres.

Des del punt de vista estilistic distingirem entre epistoles poetiques i cartes en prosa.
Les epistoles porten un encapçalament amb el nom del remitent en nominatiu i despresd la forumal salutem dicit (generalment abreviada)
La formula pel final es generaslmetn Vale o bé ut valeas.

L'epistolografia llatina al'epoca arcaica

Les cartes apareixen molt aviat a la literatura llatina, fins i tot en el teatre, amb un tipus de formules consagrades.

2 Primeres mostres d'epistoles:

Cató Cartes al seu fill de caracter didactic i moral qque s'ha n perdut i que sstaven plenes d'instruccions i consells als que havia d'ajustar-se ern les variades situacions de la vida civil i militar.

Cornelia: mare des gracs es coneguda per la puresa del seu llenguatge, es conserven fragments d'aquestes cartes, escrites al seu fill petit, en les quals li aconsella que renuncii a la venjança si va contra l'estat i també li demana que no es presenti al tribunat perque ja ha perdut un fill.

Les cartes de Cornelia van ser les primres publicades a Roma, també sds van publicar les del seu fill Gai.

Lucili va sescriure un llibre de satires en forma epistolar, també es copnsrva el fragment d'una carta a un amic i altres cartes amb questions gramaticals i temes variats.

Catul va compondre poemes en forma epistolar encara que son considerades epigrames. i s'ha conservat una carta dirigida al seu amic Manli.

Salusti va escriure cartes a Cesar que es conserven i en les quals aconsella un pla de govern basat en la jsuticia i la honestedat, clemencia als vençuts i reconciliacio de forces socials i faccions politiques.

3 La epistola familiar

3.1 Cicero

4 L'epistola Poetica

4.1 Horaci
4.2 Ovidi

5 L'epistola Moral

5.1 Seneca

6 L'epistola literaria

6.1 Plini el Jove

7 Altres epistolografs

7.1 Fronto Nascut a l'africa i professor de Retorica, la seva producció oratoria s'ha perdut , pero s'ha conservat la seva correspondencia amb Marc Aureli i del seu germa Luci Ver dels quals va ser mestre.

7.2 Ausoni va ser un autor molt prolific que va escriure cartes en vers i en prosa, son importants le sque va escriure a San Pauli de Nola i a Simmac.

7.3 Simmac: es el darrer orador pagà, les seves cartes es publiquen en 10 llibres, el seu model literari es Plini , es conserven moltes cartes seves dirigides a l'emperador Teodosi i també a molts amics politics i escriptors de l'epoca.

8 L'epistolografia cristiana

Entre els autors cristians que cultiven aquesta modalitat literaria trobem als seguents:

8.1 S. Cebria. que escriu als seus fidels traactant els problemes que de la esglesia

8.2 San Geroni, exposa arguments ascetics i teologics etc.

8.3 San Agusti, escriu cartes qu eson petits tractatrs teologics i cartes entre San Agusti i San Geroni

8.4 Sidoni Apolinar Va erscriure poermes, panegirtic s i a mes 147 cartes publicades, les cartes escrites a l'estil de Plini toquen cada una un tema monografic i estan artisrticament elaborades.

Precedents de la filosofia

El caracter del roma, camperol i guerrer no es gens favorable ala filosofia, els valors dels romans son eminentment practics i la filosofia que els interesa el la guia practica de la vida.
Les primeres reflexions que apareixen a la literatura romana son reflexcions sobe la vida, filosofia poular que trobem en proverbis i maximes encaminats a guiar la conducta i la vida cap una disciplina d'els costums ,
Els corrents filosofics que més exit tindran a Roma son estoicisme i epicureisme que intenten donar una solució al problema d ela vida de l'home.
Pero la fislosofia sempre tropeçara a Roma amb la resistencia dels nacionalistes que presenten el grec com a corruptor dels costums.
Es prohibeix viure a Roma a alguns filosofs epicuris i a d'altres s'els fa expulsar despres de fer conferencies amb gran exit.
Serà el cercle d'Escipió el que acabara introduint la filosofia a Roma.
Principals escoles filosofiques i els seus representants a la literatura llatina.
Pitagorisme: Segons Ciceró el pitasgorisme esta molt unit a l'orfisme i defensa la immortalitat, i el premi o el castic a l'altra vida i les successives reencarnacions.
Enni : divulga enb llati dos poemes pitagorics;
Epicharmus que rfcull la doctrina de Pitagores sobre els elements
Euhemerus: que defensa que els deus eren homes antucs i de grans merits que havien rebut honors divins pels seus merits.
Nigidi Figul: Neopitagoric contemporani de Cicero que va defensar la oposició entre anima i cos i el premi i el castic despres de la mort, es considerat l'autor d'una obra sobre Empedocles.

Plato i l'academia: Ciceró es el que mes s'acosta a la filosofia de l'academia, va ser deixeble de Antioc d'Ascalon.

Estoicisme:

El cercle d'Escipio va introduir a Roma un estoicisme basat en la moral social i politica, posa de relleu les virtuts socials, la justicia distributiva, el cojtrol de les pasions i el bon ordre de la comunitat. Els seus prinmcipals representants son Paneci i Polibi.

Epicureisme: la doctrina d'Epicur esta basada en la recerca de la felicitat humana . que busca el plaer i defuig el dolor. La filosofia epicuria va ser malentesa a Roma i atacada per Cicero, pero molt ben acceptada per les classes populars font a l'estoicisme de les classes altes.

Manlio Torcuato represetnant de les families epicurias: El seu cercle va difondre les doctrines epicuries sobre politica, teologia, etica i estetica. Siró mestre de Virgili es repreentant d'aquesta filosofia.

Cicero

Lucreci

Seneca

Sex Properci

originari d’Umbria va neixer cap a l’any 50 ers va donar a coneixer amb le seves elegies i va entrar al cercle de Mecens va morirl’any 15 aC.

Va escriure 4 llibres d’elegies la seva musd inspiradora es Cintia, per les noticies qu en dona en els seus versos Cintia era de carácter irascible, capritxosa amant del diner i de les joies, de costums lliure i molt maca. Els seus amors van pasar per ujna etapa joiosa i una altra plena de baralles i reconciliacios fins la ruptura final.

Llibre I 22 elegies d’exaltacio amorosa, de gelosia amarga, i infidleitats
Llibre II s’obre amb una peça dedicada al ministre d’August, ell no vol cantar les gestes siuno nome l’amor
Llibre III a la primer elegia afianrma seguir les passes de Calimac amb la lira elegiaca i en la III afirma que un somni li va mostra que els eeu cami era la poesia amorosa.
Llibre IV s’inspira en la poesia civil i patriotica, canrta els humils origens de Roma comparant-los amb la grandiositat actual, les histories heroiques que voregen l’estil èpic i també elgies amoroses. Tanca el llibre la elegia 7 amb un nou cant a l’amor coniugal

Poeta d’estil molt personal, apassionat i erudit, que integra la mitologia al desenbvolupametn poetic, renova la llengua poetica, on conviouen termes arcaics i solemnes i altres de llenguatge col·loquial el seu estil es obscur per les hiperboles i parafrasis es preciosista i a la vegada vigoros i expressiu,

Auli Persi Flac

neix a Volterra l’any 34 dC de familia equestre, es va educar a Roma amb els millors mestres, va ser amic i condeixeble de Lucà va morirl’any 62 ababns de la conjuraci´ço de Pisó

Producciö literaria: 6 satires.

I Ataca la depravació poetica I la dura satira de lucili,
II critica la supersticio i la mesquinesa dels que comercien amb els deus
III Critica els que emprenen l’estudi de la filosofia i la abandonen per peresa
IV l’aspirtant a carrecs publics que no ha de recolzar-se en influencies familiars.
V defensa d ela pradoxa dels estoics , homenatge al seu mestre cornut
VI reflexio estoica sobre la riquesa que l’home ha d’administrar saviament sanse deixar-se coaccionar

Es un home ingenu, ben educat i sense experiencia, que vol fer critica social,. El seu mon poetic es limitat i es conegut el seu obscurantisme, els seus versos estan compostos lasboriosamenbt amb una refinada hasbilitat i audacia expressiva, paraules de doble significat, netafores insolites i antitesis que traspassen tots els limits el labor limae es fatigos i constant pero el talent nomes surt a rafagues especialment a les satires

Pacuvi i Acci (tragics)

La tragedia

Pacuvi: Nevot d'Enni i pintor a mes de dramaturg hem conservat una dotzena de les sevs tragedies Antiope, Ilione, Teucre, El judici de les armes etc

Acci : d'origen plebeu pero molt identifdicat amb erls interessos de l'aristocracia hem conservat coranta cinc titols de tragedies:

De tema grec: Atreu, Aquil·les, Egist, Clitemnestra, Filoctetes, Hecuba, Medea, Tereu i

De tema romà: (pretextae) Brutus, Decius

Els fragments conservats uns 400 versos de Pacuvii i 700 d'Acci ens permeten saber que empraven un estil emfatic i retoritzant, inflat, amb tendendia al patetisme i als rfectes pintorescos. sonc readors de paraules noves amb sentit rebuscat, pero van tenir molt d'exit en la seva epoca per la vivesa, vigor i vehemencia dels seus dialegs que conmovien el public.

Lucano

L'epica de l'edat Neroniana

La nova èpica que va neixer despres de Virgili es una epica marcada per la retorica

Lucà era nebot de Seneca i havianascurt a Cordova, va ser un jove precoç, primer era amic de Neron pero aquwest gelos del seu exit poetic el va condemanar a mort per conspiració

Obres diverses:

Poema sobre la caiguda de Troia
Epigrames
10 llibre de Silvae
1 tragedia
moltes Pantomimes

Bellum civile (pharsalia) La seva unica obra consrvada, es un poema epic del que han quedat 10 llibres i esta inacabada, potser per la seva mort,

Narra els fets d ela guerra civil entre Cesar i Pompeu, Narra totes les campanyes de Cesar, la fugida, la derrota definitiva i la mort de Pompeu.

Caracteristiques d ela Fasrsalia

Eliminació del'aparell divi: l'home, es l'unic respoonseable de les seves accions favorables o desfavorables. no hi ha invocació a les muses i nomes hi ha una elogi al'emperador.

Racionalisme: Ja no hi ha raons divines en l'acció es només l'ambició, la corrupció i l'ansia de riqueses, la que porta a la guerra, inclou també disgresions cientifiques.

Absencia d'Heroi: els personatges centrals son tres pero cap d'ells te les caracteristiques de l'heroi,

Poema o relat historic. El llibre esta escrit en forma cronologica com la que feien servir els analistes, inclou diversos discuros en boca dels personatges. per aixó esta considdrat mes com un relat que com unl poema i servia mes de model als oradors que als poetes.

Lucà retoric: Per la seva formació familiar i cultural la retorica esta present a la seva epica pero per la seva joventut la retorica neix de conviccions internes propies , d'aqui la seva inclinació patetica, colosal, cosmica tragica i macabre.

Deci Juni Juvenal

neix a Aquino l’any 60 dC i va viure mes de 70 anys, va se radvocat i mestre de retòrica, va ocupar carrecs de certa importancia i va escriure satires.

Es el darrer gran representant de la satira llatina, ell mateix diu que la indignació per la corrupció de la societat del seu temps el va empenyer a escriure satires

Va publicar 16 satires:
La primera tracta de questions literaries, la mediocritat i l’aburriment de les lectures públiques, s’arroga el dret de seguir les petjades dels millors poetes i flagelar aquesta classe de corrupcions
La segona fustiga els vicis, la hipocresia i la homosexualitat
La tercera conte una descripckio de la vida d eRoma insoportablred pels sorolls , les aglomeracions i els perills fisics, mentides, intrigues i insolencia
La cinquena descriu la vida lamentble dels clients per la arrogancia dels patrons
La sisena es referix als vicis dxels dones, amb ferotge misofginia es llença contra tota una tipoloigia de dones i afirma que vcasar-se s de bojos peruq eno hi ha cap dona bona.
La setena descriu la malediccio dels homes d elletres, poetes, historiadors, advocats, retors i gramatics.
La vuitena es una critica de l’aristocracia amb exemples de nobles indignes i homes il·lustres de cuna humil.
La novena es un atac contra la depravació i la homosexualitat
La onze e suna critica al luxe i la despesa exorbitant
La catorce explica les pessimes consequencies dels mals exemples dels pares cap els seus fills
La quinze es un atac al fanatismes dels cultes orientals i la ferocitat humana

L'estil de Juvenal es patetic, declamatori, èpic i tràgic, que contrasta amb els temes que toca, allunyada del genere heròic i de la tragèdia: aixo suposa una innovacio en el genere de la sàtira que feia servir el llenguatge comú, conversacional. En l'estil de Juvenal hi ha també paròdia, ironia, humofr,

El eu vers es lleuger i habil, sintetitza els pensaments en frases lapidàrias de gran efecte, va ser mol t llegit a l'edat mitjana pel seu moralisme. ha tingut gran influencia en el desenvolupament de la sàtira a a literatura universal.

Gai Juli Fedre

Fedre

Neix l'any 15 aC a Macedonia, arriba aRoma com esclau d'August que despres li va donar la llibertat moria cap el 50 de la nostra era.

Escriu 5 llibres de faules, als seus prolegs ell mateix diu que els seus temes estan presos d'Isop, però que també te temes originals , trets dels costums de la seva època.

Les característiques dela faula son divisió ensenyament moral, l'aspecte divertit es que son els animals els que parlen i l'ensenyament moral es evident les actuacions del animals son mirall de les humanes.

Les faules de Fedre son claramet sàtires contra els poderosos, els superbs i els malvats

Vers estan escrites en senaris iambics. versos popular i humils, l'estil es senzill pero elegant, es un estil concis, les eevs metafores son senzilles pero pintoresques i suggestives.

Corneli Nepot

Era originari de la Galia Cisalpina va ser contemporani i amic de Catul i de Ciceró, va viure al marge lluites polítiques dedicat a l'estudi.

Crónica: obra en tres llibres que constuia com una mena de història universal que va tenir certa fama per que es va perdre.

De viris illustribus inaugura el genere de la biografia, constava de 16 llibres en els que comparava la vida de personatges romans amb altres d'estrangers. s'ha conservat fins a 20 biografies.

De la obra De latinis historicis s'han conservat les biografies de Cató i Àtic.

Obra de caracter exemplarista, preten presentar uns models als que cal seguir o rebutjar, aquest caràcter el fa molt pedagògic i s'implanta a les escoles però els seu valor històric és deficient, esta falt de imaginació i de cocnepcióo global dels fets, la seva llengua es correctas pero no brillant.

Els seus personatges estan ben caracteritzats i els eu estil encara que és linial posa de relleu les virtuts dels herois i segueix les normes de la retòrica.

La poesia didàctica

La poesia didàctica

Origen i primeres manifestacions:

L'èpica didàctica segueix a Grecia dues linies diferenciades que serviran de model a l'èpica llatina,

L'èpica de contingut utilitari: ensenyament de regles pràctiques per les actrivitats de la vida, incloent la vida moral

L'epica de contingut científic sobre matèries llunyanes o abstractes.

Primeres manifestacions:

Es poden trobar a elements populars antics trasmesos oralment de pares a fills en forma de proverbis i predicciosn, freferits sobre tot a activitats agricoles, i formules màgiques.

Els primers autors dels que coneixem alguna obra enquadrable en el genere didàctic son Enni, Cató.

Enni - Hedyphagetica - guia de les especialitats gastronòmiques dels diferents països del que es conserva un ffragment.
Obra escrita en hexàmetres que es una paròdia de l'estil homèric

Cató - Sententiae i Carmen de moribus, dedicada a la educació del seu fill, en formes metrica senzilla i amb la mateixa finalitat memoristica dels antics proverbis, exposa ensenyaments morals acumulats per la saviesa popuilar de els successives generacions.

Lucreci

Virgili

Ovidi

Poete didactics menors

A mes dels tres poetes citats ens referirem a altres produccions didactiques menors. les agrupem d'acord amb el seu contingut.

Poemes cinegetics: sobre la caça

Gracti falisc:

epoca d'August,
obra en hexametres
titol : cynegeticon
versos: es conserven 500 versos,
argument: descriu les qualitats dels gosos de caça

Olimp Nemesia

Finals del s.III d.C.
Cinegetica
es conserven uns 300
descrivien tots els tipus de caça,

Poemes geografics

Varró Atací Havia nascut a la Gal·lia Narbonense va escriure poemes epics i un poema Geografic Chorografia en el qual descrivia l'armonia de les esferes celestes parlava de les cinc zones de la terra tres deles quals considerava inhabitables.

Aetna poema anonim que forma part de l'apendix virgiliana tracta del vulcà de Sicilia i les causes del vulanisme plena d'influencia lucreciana i lluny del calor i el phatos virgilià.

Columela llibre X sobre els jardins, en el queal preten culminar l'obra de Virguili de les Georgiques, ja que Virgili no havia tractat el tem a dels jardins. els hexametres virgilians son elegants pero sense pretencions poetiques.

Rufio Fest Avie

Descriptio orbis terrae traducció dn hexametres d'un poema de Dionis d'lexandria. també ha quedat part del poema de ora maritima amb la descripcio de tiotamles costes des del Ponto euxino fins a Gibraltar,esd e gran valor hiatoric i poc valor petic, te hasbilitat i correccio formal pero li falta inspiracio i fantasia.

Poemes astronomics

Fenomens i pronostics obra epica del grec Arat va ser traduida al llati per Cicero en hexametres laltins. s'han conservat alguns fragments d'aquesta obra seva de joventut, en una reelaboració del traductor en to elevat, patetic i a vegades molt inspirat.

A l'epoca de Tiberi, Germanic, nebot de l'emperador va tornar a traduir aquesta obra dels que ens q ueden mes 700 versos ddl primer llibre i 200 del primer,. la traduccio es mes lliure, dona mes relleu als nous coneixmeents astronomic s i esta dedicada a l'emperador Tiberi

La ultima traducció d'aquesta obra la va dur a terme Avie

Manili: Marc anili va ecvriure un poema astronomic, Astronomica en cinc llibres que va b

El teatre

Sembla que la primera representació teatral va tenir lloc a Roma l'any 240 amb la representació als Ludi Romani d'una tragedia traduida dell grec per Livi Andronic, pero trobem precedents mçés rudimetnaris del teatre en dates anteriors.

Cants fescenins: (Carmina fescenina) El seu nom prove de la ciutat etrusca de Fescennium, i estaven lligats a les festes camperoles amb les qu ese celebrava la collita,

Els carmina fescenina eren dialegs improvitzats pels camperols de caire satiric i llicencios on es llençaven atacs, i insults. Mes endavant aquests atacs es van produir contra el bon nom de persones i families honorables i van haver de prohibir-se. Ekls cants de caracter lñlicencios i agosarat va continuar als casaments amb bromes al·lusives dirigides als recien casats.

Farsa Atelana (Fabula atelana)

Derivat de la ciutat d'Atella enb territori Osc consisteix en representacions improvitzades i rudivcemntaries peroi ja amb una linia argumetnal. Els acrtors porten mascartas i els ersonatges son els mateixos El Pappus (vell enamorat) Maccus (els gloton) Buccus (fanfarro) Dossennus (gerperut i malicios) i Manducus (mastegador)

l'ambient es similar als dels carmina fesceninna onm el poble riu dels acudits, insults i bromes de poc gust i la burla malicisosa d'aquells paisans dotats de qualitats per la improvitzacio.

Satura

Segons la narració de Tit Livi la satura es la evolució del cant fesceni al que uns acrtors etruscs van afegir musica i ball ia a qeusta vbbareixa la van anomenar satura.

La satura es l'antecedent directe de la fabula o representació dramatica que sorgeix quan a la satura li afegeix argument.

el teatre a l'epoca arcaica

Classificació de les obres dramàtiques: (pag 51)

Livi

Nevi

Enni

Plaute

Terenci

La tragedia

Pacuvi: Nevot d'Enni i pintor a mes de dramaturg hem conservat una dotzena de les sevs tragedies Antiope, Ilione, Teucre, El judici de les armes etc

Acci : d'origen plebeu pero molt identifdicat amb erls interessos de l'aristocracia hem conservat coranta cinc titols de tragedies:

De tema grec: Atreu, Aquil·les, Egist, Clitemnestra, Filoctetes, Hecuba, Medea, Tereu i

De tema romà: (pretextae) Brutus, Decius

Els fragments conservats uns 400 versos de Pacuvii i 700 d'Acci ens permeten saber que empraven un estil emfatic i retoritzant, inflat, amb tendendia al patetisme i als rfectes pintorescos. sonc readors de paraules noves amb sentit rebuscat, pero van tenir molt d'exit en la seva epoca per la vivesa, vigor i vehemencia dels seus dialegs que conmovien el public.

Fabula togata:

La fabula togata es contemporanea de la palliata com una reaccio nacionalista ala tragedia de tema grec, per atreure el publc amb obre plenes d'elem ents romans.

Titini: Contemporani de Plaurte amb el que mante semblances de llenguatge i situacions en tenim quinze titols i uns 200 versos: El barbut, el cec, els tintorersla advocada, el flautista

Afrani va ser mes prolific que el primer i postrior a Terenci es conserven uns 4440 versos de 40 titols que fan referencia a professions i problemes socials diversos L'augur, El pentinador, el majordom, el divorci, la raptada, els casats, l'amant,

L'exit de la comedia togata es passatger, potser perque repetia personatges i situacions de la palliata i oferia temes romans en motlles grecs.

A Afrani li va passar com a Terenci que amb el seu llenguatge i to elevats no va connectar amb el public.

El teatre al'epoca clàssica

L'epoca classica em la que van trionfar tots els estils literaris no e l'epoca d'or del teatre, que ja es trova en franca decadencia

Atelana literaria: Herredera de la atelana primitiva i improvitzada sorgeix ara en qualitat de èça curta cm un sainet bufónesci es fa popular per dos autors del que s'han mantingut uns quans fragments

Pomponi del que conservem setanta titols

Novi: del que conservem 40 titols.

Es l'ultim intent de resucitar el teatre comic a traves de repetir els mateixos personatges camperols i embobats de la antiga atelana: Macco soldat, Macco taverner, Bucco gladiador, Pappo granger, Els dos dossenos,

D'altres aludeixen a tasques camperols com el granjer,els vendimiadors,

Altres referits a ñla vida urbana el candidat, els tintorers,

El mim El mim es representava des de epoca antiga pero no tenia forma dramatica,
Els actors eren homes i dones i es representava sensa mascara.
Era un genere de baixa estofa semblant als espectacles de revista
C onserva el seu to indecent i obsce
Els seus temes preferits son l'adulteri i l'incestl el onserva el seu to indecent i obsce
Aquest xsubproducte copnnectava mers que qualsevol altre forma de drama amb el gust del poble romà.

Decim Laberi i Publili Siri (Epoca de Cesar) posen de moda el mim literari parlat, aquest ultim va intentar donar-li un to sentenciós i de moral elevada pero va ser una excepció

El teatre en epoca imperial

Tragedies: August intenta restaurar el teatre classic i sorgeixen un quants autors nous:

Luci Vari: Thyestes que potser va ser la ultima tragedia representada a la escena romana, la obra no s'ha conservat.

Seneca: Va escriure nou tragedies i una tragedia praetexta, segons sembla Seneca no les escrivia per ser representades sinó llegides en els eeu cerle d'amics

Les obres de seneca estan plenes de tons macabres, escens patetiques ii per altra banda estan impregnades de reflexions filosofiques

El mim: Es el substitut de la comedia

La pantomima: substitueix la tragedia i consisteix en una serie de moviments de danza i gesticulacions d'un mim que explica sense parlar una historia acompanyada de música i d'orquesta i del cant d'un cor.

El mim i la pantomima, que van ser representats amb exit durant l'imperi, halagaven els mes baixos institntsdel poble i a vegades imitaven els jocs del'amfiteatre amb escens en viu i en directe, d'assessinats i execucions

Temps lloc i organització de les representacions teatrals pag (59)

La poesia èpica: precedents:

1 La poesia èpica: precedents:

L'objecte especific de la poesia èpica es cantar els fets dels reis i dels herois i le s terrobles guerres. Els romans van produir els primers poemes èpuas a finals del segle III a.C. pero en els segles anteriors es poden trobar restes del que despres sera la poesia èpica.

Elogia: els elogia son inscripcions funeraries en elogi d'un difunt, son famoses les conservades als sepulcres de la familia Escicpio., que canten el valor iels merits i els gloriosos fets del mort

Carmina convivalia;Son els mes clars precedents de la posesia epica, ja que al final de les festes era costum a roma cantar amb acompanyament de flauta les glories i els fets valerosos dels avantpassats.

Segurament existia tot un cicle epic popula i oral que narrava les gestes dels primitius romans i que despres va ser recollit per Livi i altres historiadors. La perdua d'aquesta narració oral va poder produir-se per causa de la historografia escrita i també per la influencia grega.

Carmina triumphalia: Els cants triomfals acompanyaven les processons de trionmf, els soldats cantaven els fets del general i els seus propis, on es vantaven d'haver matat a molts enemics. els versos eren a vegades humoristics,

Neniae: (cants funebres) Als enterraments dels personatges celebres, primer els parents i mes endavant les praeficae (dones contractades per plorar) recittaven l'elogi del difunt, les seves virtuts i els seus ferts heroics.

2 Periode preliterari

Les primeres manifestacions literaries pertanyen a la literatura popular, poden ser de caracter religiós o profà o militar, però estan sotmeses a uns certs procediments literaris com les al·literacions, repeticions i anàfores, totes propies de les literatures primitives.

Cants religiosos

• Cant dels germans Arvales Aquest col·legi de dotze sacerdots tenien la missió d'aconseguir bones collites a traves de les seves processons (al començament de la primavera) i dels seus cants i balls rituals.Aquest cant de difícil interpretació s'ha conservat en una llosa de marbre del segle III a C.
• Carmina Lustrale conserrvat per Cato al seu tractat "De Agricultura"

• Cant de caràcter profà: de contingut divers, que ens han arribat per rerferencies dels autors posteriors :

• Elogis als difunts com la làpida de Luci Corneli Escipio Barbat
• Cançons de banquets (carmina convivalia) on s'explicaven gestes dels avantpassats
• Cants de tipus satíric i obscé (versos fescenini) que es cantaven a les festes populars
• Cants d'amor

Cants de caràcter militar (Carmina Triumphalia) : en els quals els soldats celebraven les gestes dels seus generals.

3 L'epica arcaica

3.1 La odussia de Livi Andronic

3.2 El Bellum Poenicum de Nevi

3.3 Els annals d'Enni

4 L'epica clàssica

4.1 Virgili i la Eneida

5 L'epica a l'etat Neroniana:

5.1 Lucà

6 L'epica en el periode dels Flavis

6.1. Papini Estaci

6.2 Valeri Flac

6.3 Sili Italic

PRECEDENTS DE LA HISTORIA

1 Considerem precedents de la història els primers documents de caracter històric escrits en prosa.

1.1 Foedera Regum: Tractats dels reis amb els pobles veins, son docuemnts religioso juridics que swe signaven amb una srie de formules religioses i rituals. Tit Livi ens ha transmes el tractat entre Romans i Albans .

1.2 Actes dels magistrats Amb el titol d'Acta comentarii o libri, guardaven els arxius oficials que regfistren els aconteixements mes importants i constitueixen una font hiastorica de priemr ordre.

1.3 Libri Pontificum o Annales Maximi: Els Pontifex Hi incloien els fets mes rellevants de cada any sobretot els relacioants amb la religio i el culte public. Tamb é hi publicavern el calendari annual amb les dates del començament i del final de l'any, els dies laborables, les festes i els aniversaris. La col·ldeccio la va publicar Q. Muci Escevola i va constituir una font de noticies perls historiadors romans.

2 Documens Privats

Les families importants guardaven els documents escrits en honor dels seus avantpassats il·lustres, com una mena d'historia de la familia.

2.2 Laudationes funebres: discursos en lloança del difunt que es pronunciaven en els funerals per un membre de la familia.

2.2 Tituli imaginum: inscripcions gravades sota els retarts o mascares del difunt que contenien el seu nom, les seves getes i els carrecs que havien ocupat.

3 Naixement de la historiografia romana els Annalistes:

Les primeres noticies de Roma les van escriure els historiadors grecs, que no eren afectes a la causa romana per aixó els romans van començar a escriure la seva propia historia, ala qual van donar el nom d'Annales amb le mateix titol que els llibres dels magistrats, ja que ells també consignaven els episodis per anys.

3.1Fabi Pictor: escriu a finals del s.III els seus annals abarca des de l'arribada d'Enees fins la segona guerra punica, els primers historiadors romans escriuen en grec.
altres annalistes son: Cinci Aliment, Corneli Escipio, Postumi Albi,

4 Cató i els seu successos fils l'epoca de Sila

4. 1 Cató

4.2 Epoca dels Gracs:

Celi Antipater creador dela mografia historica, obra en set llibres sobre la 2ª guerra punica va ser elogit i consultat

Calpurni Pisó. seguidor de Cató, defensa la tradició roman, escriu una història de Roma des dels origens fins la destrucció de Cartago

Semproni Aselio: historia d eRoma en 14 llibres expressa la diferencia entre un analista i un historiador.

Marc Emili Escaure i Rutili Ruf: autobiografies,

4.3 Epoca de Sila

Valeri Anties Extensa histroia de Roma ern 70 llibres, el seu nacionalisme exacerbvat li fa exagerar els fets en favor de la gloria de Roma, va ser font de Tit Livi que a vegades comet errors per culpa seva

Claudi Quadrigari: 23 llibres partint del 389 aC. inserta discursos i cartes i es un mestres del estil narratiu.

Corneli Sisena: Historiador de la guerra civil, va ser elogiat per Salusti encara que es mostra partidari de Sila, Estuil cuidat i brillant, clar en la exposicióp i escrupulos enn precisio de dates i detalls.

Els inicis de la hsitoria son criticats per Cicero que pensa que nomes entre els seus contemporanis es pot comparar la historiografia romana amb la grega.

Els historiadors mes notables de l'epoca de Cicero son:

6 Cesar

7 Salusti

8 Tit Livi

9 La historia al segle I

Valeius Patercul: Historia de Roma en dos llibres des dels origens, s'elogia a l'emperador Tiberi i el seu ministre Sejà. Es un historiador de talent, que retrata be els personatges i abusa dels procediments retorics.

Valeri Maxim Factorum et dictorum memorabilium libri IX, es un recull d'anecdotes i ets historics agrupatsd en categories, es un gran retoric , la seva intenció es moralitzant i intenta proveir les escoles d'una serie d'exempla pdels alumnes.

Quint Curci Historia d'Alexandre el Magne en 10 llibres, recrea les grans empreses de l'heroi i els paisos sen que es desenvolupen, esl seu estil es retoric i ric en girs i termes poetics.

9.1 Tacit

10 La historia al segle II

10.1 Suetoni

Florus historia de roma o millor dit de les guerres de Roma, es un epitome de la historia de Tit Livi, es centra en les guerres de conquista. Les seves narracions estan ben teixides i ben seleccionades l'estil es florit i manierista perque pertany a la corrent dels poetae novelli

Justi Traductor de la obra de Trogo Pompei Historiae Philippicae obra en 43 llibres Jusdti en fa un elegant resum que servira de font per la historia dels pobles d'orient i dee Cartago

12 La historia als segles III i IV

12.1 Historia augusta

Colecciod e biografies de emperadors i de altres quevan voler ser-ho va ser escrita per sis autors. El model es Suetoniamb el mateix esquema biograsfic i el mateix gust per la anecdota encara que d'aqwuests es sospita que no consultaven les dades i les invetaven

12-2 Autors d'Epitomes

Abunden erls recopiladors i abreviadors d'obres passades.

Aureli Victor Liber de Caesaribus, successio de biografies, des d'august fisna Cconstanci, son bigrafies resumides de Suetoni i d'altres, el to es impersonal estan tenyides d'una capa moralitzant pero no es gens original.

Eutropi Breviarium ab urbe condita, manual d'esyil concis i rapid, en el que vol resumir tota la historia de Roma, va ser molt ben acceptat a l'edat mitjana.

12.3 Amia Marceli

La poesia lírica

La poesia lirica

Es el mes tardà dels generes literaris, neix a Roma quan ja el teatre i la èpica estaven consolidats, potser perquè els romans estaven mes preocupats en la conquesta i colonitzacio que en la expressio dels seus sentimetns.

Carmina sacra: antecedent de la lírica, les pregaries als deus es formulaven amb una intenció molt utilitaria perque els deus protegissin les collites, la família, i no pel fet d'honorar la seva divinitat.

El mes conegut entr els carmina sacra es:

Carmen Arvale Es la mes coneguda de les pregàries populars, dedicada al deu Mart en la seva advocació de protector de les collites (la mes antiga de els sevs advocacions) i com a deu de la guerra.

El Carmen Arvale era recitat pels fratres Arvale (confraria sacerdotal del deu Mart) en el mes de maig durant les festes d ela purificació dels camps. Al mateix temps executaven una mena de danza guerrera, demanat al deu que protegis les collites i lliurés al poble de desgracies i d'enemics.

El llenguatge d'aquest himne es molt arcàic i de dificil comprensió

El naixement d ela lirica:

El cercle dde Lutaci Catul

Els primer poetes lírics son els del cercle de Lutaci Càtul que s'agrupen al voltant de la figura del general ue ala vegada era historiador, poeta i home de grann cultura literària.

Epigrama erotic: imitació de poetes alexandrins, lluny de la serietat delcercle d'Escipió

Lutaci Catul: dos epigrames frivols , En un diu que l'anima se li ha escapat i ha anat a parar a la pesona estimada, en el segon compara l'actor Rosci amb l'aurora.

Porci Licini: epigrama de l'enamorat ardent

Valeri Edituo: dos poemes: en un imita una oda de safo

Aquesta poesia amorosa, no te grabns pretencions pero te el seu propi encant,

Els manieristes o neoterics

A finals del segle II cap el primer se situen poetes que s qualifuiquen de manieristes, quwe cultiven jocs amorosos i son innovadors en el vocabulari i en l'us de paraules compostes.

Al segle I apareix un grup de poetes que s'anomenen neoterioi, el nom els el posa Cicero que els critica per despreciasr la cultuira romana i imitar els poetes alexandrins. Efectivament volien innovar i fer una mena de revolució literaria amb molt bons resultats per la poesia llatin, influiran en els grans poetes llatins com Virgili i Horaci.

Segons l'escola alexandrina elspoemes han de ser curts i de màxima perfecció formal.

Licini Calvo: va ser un aristocrata de gran prestigi i gran orador, va escriure diverses composicions, un epicedi a la mort de la seva esposa, epitalamis o cants de bodes, versos eròtics versos satíriics contra Cesar i Pompeu, un epili titulat Io, de tta aquesta producció nomes en queden uns quants fragments.

Helvi Cinna Va escrire epigrames, versos erotics i unj epili "Zmyrna " del que nomes queden tres versos, Catului en fa un elogi apassionat.

Furi Bibacul Va destacar com a poeta satiric i el seu estil ee inflat i ampulos

Pero el mes important de tots els neoterics va ser Catul

Catul

Virgili: Les Bucoliques

Horaci líric

La lírica Després d'Horaci

A l'epoca de l'imperi la lirica com la reta de generes literaris va entrar en decadència

Calpurni Sicul escriu set bucoliques cantant l'esdevenimetn d'una edat d'or represetnada en el principat de nero

Papinio Estacio escriu Silvae en 5 llibres, alterna composicions d'adulació l'emperador amb peces dedicades a bdoes, funerals i inauguracions. son poemes molt elaborats i erudits i alguns molt inspirats.

Poetae novelli: epoca d'Adrià intenten renovar el genere liric rebutgen el classicisme augusteu i tornen a la experiencia delsd neoterics.

Annià Falisc que va composat, Fescenini i falisca

Poema anonim (Perugillium Veneris) Cant a la primavera i a Venus rwebossant d'alegria i ple de gracia i frescura.

Ausoni

Rutili Namacia

L'elegia:

En el camp de la lírica podem distingir diferents tipus de composicons poètiques

L'elegia:

origens i desenvolupament del concepte d'elegia:

La elegeia es una composició poetica que va neixer a Grecia, en el seu origen es deia elegia qualsevol composicio poètica escrita en dístics elegiacs (1 hexametre + 1 pentametre) de qualsevol contingut temàtic-

Primera etapa:poetes alexandrins

Les composicions poètiques del poetes alexandrins del segle III aC. son de tema amoros pero no personal. canten els amors dels herois mitologics, amb gran aparat erudit,

Roma: Poesia elegiaca de model grec.

Aquest tipus d'elegies neix a Roma amb els poetes Neoterics,

La Cabellera de Berenice de Catul, adaptació d'un poema de Cal·limaces el model exacte de la poesia alexandrina.

Al mateix temps els poetes Neoterics crearan un tipus d'elegia de tema amorós que prefigura el que serà la elegia d'epoca augtustea. el seu representant es Catul

El poema 68 de Catul (característiques del nou tipus d'elegia)

Metre: distics elegiacs

Tema: consolament a un amic

Dolor per la mort d'un germa

dolor per la traició de la dona estimada

narració mitica aplicada al propi cas personal

Corneli Gal

Tibul

Properci

Ovidi

Epoca d'August:

Tema amoros: l'elegia romana, pren el metre tradiconal grec pero el el tema amorós personal, Ovidi es el seu darrer representant i a la vegada el creador de la poesia dolorosa quer pasarà a ser exclussiva en el concepte modern del genere

La satura:Desenvolupament del concepte de satura entre els romans

Primera etapa: la satura dramàtica

El primer genere literari al que els romans anomenaven satura era una composició dramatica dotada de dialeg , musica i danza. que va ser un del spasos en la evolució del teatre

Ben aviat els romans van anomenar satura aamb el seu nom etimologic (ensalada) a una obra miscelanea que tractava de tems diversos i es podia escriure en metres diversos d'aquest estil son els 4 libres de satrues de Enn: Els 4 llibres de l'obre d'Enni Saturae pertany a aquest concepte. i

La tercera etapa: La satura adquireix pel romans el sentit que te avui la paraula per nosaltres, l'atac virulent o amable a persones constums i instituciosn

L'inventor de la satura moderna a la literatura Occidental es Lucili

La satura es un gènere eminentment llati. El caracter romà oposava la gravitas, "ser un home de pes" qualitat que es trobava sobretot a la classe alta, i el caracter divertit i sarcastic, la burla agresiva que spon una constant en el caracter de l'home Roma de classe popular.

Aquest caracter joganer i lliberal es el que dona lloc als primitus jocs literaris i improvitzacions que tenen lloc a les festes camperoles i mes tard a les professons triomfals. i que mes tard es reflexara en la literartura en la creació d'aquest genere tan propi.

Lucili

Varro i la satira Menipea

Horaci

Persi

Juvenal

L'epigrama

L'epigrama neix a grecia en forma de petites incscripcions que es gravaven a la pedra dels sepulcres per lloar les gestes del mort o el seu record. (elogia)

L'epigrama liteari es una composició curta conceptuosa i de tema amoros, escrita en dístics elegíacs, aquesta etapa esta representada pels epigramaes erotics que trobem a algunes composicons de Catul.

A l'última etapa l'epigrama substitueix el seu contingut amoros per un contingut de critica social, en el que coincideix amb la satura creant l'epigrama satiric. el epigrmatic mes conegut es Marcial.

Les caracteristiques de l'epigrama son: concisió, to festiu i agut, en el que s'accentua el final amb una punxa que ell fa apte per l'atac personal i la denuncia social.

Marcial

Faula

La faula es una composició literaria en vers en la qual per mitja d'una ficcio alegorica i de personificacio de sers irracionasls es dona una ensenyament util o moral

El seu origen es probablement oriental, Ja a Grecia trobem exemples de faula a Hesiodes pero Isop es considerat com a pare del genere

La faula amb els seus personatges, el metre i la el seu llegenatge poular s'oposa a la epopeia poblada de deus i herois de llenguatge solemne i elevat,

A Roma el terme fabula s'aplica a tota narracio amb peripècies variades per aixó es diu fabula a l teatre pero tambe es fa servir en el seu sentit restingit.

Apareix vincular al la satura amb la que coincideix en la critica dels costims de la vida quotidiana.

Fedre

Oratoria Romana

1 PRECEDENTS DE LA ORATORIA ROMANA

La oratoria romana gira al voltant de Cicero, no solament es l'autor del que s'han conservat discusos per escrit sino que també s la persona que va deixar tractats sobre els fonaments teorics de l'eloquencia la sea doctrina basica i també noticies sobre els oradors que l'havien precedit.

1.1 Els primers oradors

Cicero destaca com a persones eloquents a Api Cludi el Cec, home politic,. militar gramatic i poeta del qual sabem per Cicero que ja vell i cec va propnunciar un discurs al senat incitant-lo a no firmar la pau amb Pirrrus.

Entre els altres exemples de primitius discursos es troben algunes laudatio funebres, que es conservasven en els arxius familiar i que Ciceró qualifica de falsos perque acunmulen sobre el difunt honors inexistents o inmerescuts.

Entre aquests destaquem tres:

Quint Fabi Maxim a la mort del seu fill, Cicero, i Plutarc elogien la seva enteresa moral i la gravetat de la seva eloquencia.

QUint Ccili Metel: elogi del seu pare del que deia que va gaudir en vida de deu felicitasts.

Luci Emili Paulus: elogi ala mort dels seus dos fills petits del qual es conserva un fragment de gran elevacioo moral on agraeix als deus que hagin fet caure aquesta desgracia sobre la seva familia i no sobre la patria.

2.2 Copnsolidac ió de la oratoria al segle II aC

El contacte amb Grecia produeix un allau d'intel·lectuals grecs sobre Roma, la oratororia romana dels segle

Marc Porci Cató: L'eix de la oratoria de Cató es la seva preocupació moral fustiga la corrupció de la'administació i dels costums, el luxe de les dones i la despesa, es preocupa mes de l continugt que de la forma, coneix les normes retoriques iles utilitza quan li sembla bé.

Escipió Emilià, el seu cercle esta impregnat de la cultura romana i grega, professen una moral elevada plena d'humanisme d'arrel filosofica.

La seva poratoria es fina i senyorial de to moral,

Del mateix cercle son Gai Leli, Sulpici Galba i Metel Macedoni

Mes joves els germans Tiberi i Gai Grac oradors vibrants i de fprmació grega , fan fer discursos a favor de les reformes socials i els drets del poble i terrigle el darrer discurs de Gai grac al final de la seva vida.

Marc antoni i Licini Cras son de final de segle, als quals Cicero considera elsls seus mestres i eson els protagonistes de la seva obra de Oratore.

Marc Antoni dominava la tecnica oratoria i sabia vom emocionar i commoure l'auditori, Licini Cras que tenia una mes gran cultura en dret civil, filosofia i retoricautilitzava a convenienc ia la gravetat i el patetisme i també la ironia i la broma. Ells dos deixen el cami preparat per la gran figura de la oratoria romana Cicero.

3 Cicero i el seu entorn

3.1 ambient oratori el segle I a C

3.2 Cicero

4 la oratoria despres de Cicero

4.1 Decadencia deles escoles de retorica

4.2 Quintilià i Tacit

4.3 La oratoria imperial els panegirics

Epoca de Ciceró

Poesia:

L'època cieroniana no brilla pel gènere poetic, que gaudirà del màxim esplendor a l'epoca d'August. Però amb, tot cal destacar la presencia d'una eescola nova de poetes Poetae Novi, que volen portar a Roma la poesia Alexandrina (grega) i deixen de banda els poetres antics de Roma als que consideren rtutinaris i poc imaginatius

Característiques:

• Poemes curts enfron dels llargs poemes èpics anteriror
• temes de mitologia i d'amor
• es complauen en detallas familiars i pintorescos
• cuiden la forma
• usen vocabulari rebuscat

Poetes

• Valeri
• Cató Lucreci
• Catul

L'oratòria

L'oratoria era un art molt valorat a l Roma republicana:

Els advocats podien fer aprovar una llei o condemnar un reu
Els discursos politics podien fer guanyar una magistratura
Era indispensable per avençar en la carrera politica (cursus honorum)

Les escoles de retòrica:

Les escoles de retorica eren frequentades per joves que volien emprendre la seva carrera política

Escola Grega: Impulsada per retors grecs que feien les classes en la seva llengua i intentaven imposar l'estil que havien après dels grans oradors grecs.
Escola llatina: A principis del segle I aC. s'instal·len a Roma escoles que ja fan les classes en llatí

Grans oradors d'aquesta època son:

Corneli Escipio, Caius Lebi, els germans Grac, Marc Antoni (avi del triumvir), Porci Cató , Licini Cras etc

A l'epoca de Ciceró tres escoles es disputaven l'hegemonia de l'ensenyament retòric

• Escola asiatica d'estil rebuscat i ampul·los i per l'us de trops i figures
• Escola Neoatica que propugnava claretat i concisió
• Escola rodia que mantenia una posició intermèdia

Destaquen:

Hortensi, Ciceró, Cesar, Pompeu, Cató d'Utica, Marc Antoni (el triunvir)

La Historiografia:

Les cròniques consolars i els annals dels pontifex son les primeres restes de al historiogràfia romana, aquests texts són més practics que litreraris i son els autors grecs els que narren les gestes delsa romans .

Després de les guerres púniques decideixen escriure els fets historics més com a propagsanda política que com a text literari, al principi estaran escrits en grec, els fets estan narrats any per any com ho feien els antics pontifex,

Marc Porci Cató es el primer historiador en llatí, la seva obra Origens, serà ben considerada per la crítica pel seu atractiu novelesc.

Els principals historiadors de l'època de Ciceró seran Cesar i Sal·lusti