La poesia lírica

La poesia lirica

Es el mes tardà dels generes literaris, neix a Roma quan ja el teatre i la èpica estaven consolidats, potser perquè els romans estaven mes preocupats en la conquesta i colonitzacio que en la expressio dels seus sentimetns.

Carmina sacra: antecedent de la lírica, les pregaries als deus es formulaven amb una intenció molt utilitaria perque els deus protegissin les collites, la família, i no pel fet d'honorar la seva divinitat.

El mes conegut entr els carmina sacra es:

Carmen Arvale Es la mes coneguda de les pregàries populars, dedicada al deu Mart en la seva advocació de protector de les collites (la mes antiga de els sevs advocacions) i com a deu de la guerra.

El Carmen Arvale era recitat pels fratres Arvale (confraria sacerdotal del deu Mart) en el mes de maig durant les festes d ela purificació dels camps. Al mateix temps executaven una mena de danza guerrera, demanat al deu que protegis les collites i lliurés al poble de desgracies i d'enemics.

El llenguatge d'aquest himne es molt arcàic i de dificil comprensió

El naixement d ela lirica:

El cercle dde Lutaci Catul

Els primer poetes lírics son els del cercle de Lutaci Càtul que s'agrupen al voltant de la figura del general ue ala vegada era historiador, poeta i home de grann cultura literària.

Epigrama erotic: imitació de poetes alexandrins, lluny de la serietat delcercle d'Escipió

Lutaci Catul: dos epigrames frivols , En un diu que l'anima se li ha escapat i ha anat a parar a la pesona estimada, en el segon compara l'actor Rosci amb l'aurora.

Porci Licini: epigrama de l'enamorat ardent

Valeri Edituo: dos poemes: en un imita una oda de safo

Aquesta poesia amorosa, no te grabns pretencions pero te el seu propi encant,

Els manieristes o neoterics

A finals del segle II cap el primer se situen poetes que s qualifuiquen de manieristes, quwe cultiven jocs amorosos i son innovadors en el vocabulari i en l'us de paraules compostes.

Al segle I apareix un grup de poetes que s'anomenen neoterioi, el nom els el posa Cicero que els critica per despreciasr la cultuira romana i imitar els poetes alexandrins. Efectivament volien innovar i fer una mena de revolució literaria amb molt bons resultats per la poesia llatin, influiran en els grans poetes llatins com Virgili i Horaci.

Segons l'escola alexandrina elspoemes han de ser curts i de màxima perfecció formal.

Licini Calvo: va ser un aristocrata de gran prestigi i gran orador, va escriure diverses composicions, un epicedi a la mort de la seva esposa, epitalamis o cants de bodes, versos eròtics versos satíriics contra Cesar i Pompeu, un epili titulat Io, de tta aquesta producció nomes en queden uns quants fragments.

Helvi Cinna Va escrire epigrames, versos erotics i unj epili "Zmyrna " del que nomes queden tres versos, Catului en fa un elogi apassionat.

Furi Bibacul Va destacar com a poeta satiric i el seu estil ee inflat i ampulos

Pero el mes important de tots els neoterics va ser Catul

Catul

Virgili: Les Bucoliques

Horaci líric

La lírica Després d'Horaci

A l'epoca de l'imperi la lirica com la reta de generes literaris va entrar en decadència

Calpurni Sicul escriu set bucoliques cantant l'esdevenimetn d'una edat d'or represetnada en el principat de nero

Papinio Estacio escriu Silvae en 5 llibres, alterna composicions d'adulació l'emperador amb peces dedicades a bdoes, funerals i inauguracions. son poemes molt elaborats i erudits i alguns molt inspirats.

Poetae novelli: epoca d'Adrià intenten renovar el genere liric rebutgen el classicisme augusteu i tornen a la experiencia delsd neoterics.

Annià Falisc que va composat, Fescenini i falisca

Poema anonim (Perugillium Veneris) Cant a la primavera i a Venus rwebossant d'alegria i ple de gracia i frescura.

Ausoni

Rutili Namacia

L'elegia:

En el camp de la lírica podem distingir diferents tipus de composicons poètiques

L'elegia:

origens i desenvolupament del concepte d'elegia:

La elegeia es una composició poetica que va neixer a Grecia, en el seu origen es deia elegia qualsevol composicio poètica escrita en dístics elegiacs (1 hexametre + 1 pentametre) de qualsevol contingut temàtic-

Primera etapa:poetes alexandrins

Les composicions poètiques del poetes alexandrins del segle III aC. son de tema amoros pero no personal. canten els amors dels herois mitologics, amb gran aparat erudit,

Roma: Poesia elegiaca de model grec.

Aquest tipus d'elegies neix a Roma amb els poetes Neoterics,

La Cabellera de Berenice de Catul, adaptació d'un poema de Cal·limaces el model exacte de la poesia alexandrina.

Al mateix temps els poetes Neoterics crearan un tipus d'elegia de tema amorós que prefigura el que serà la elegia d'epoca augtustea. el seu representant es Catul

El poema 68 de Catul (característiques del nou tipus d'elegia)

Metre: distics elegiacs

Tema: consolament a un amic

Dolor per la mort d'un germa

dolor per la traició de la dona estimada

narració mitica aplicada al propi cas personal

Corneli Gal

Tibul

Properci

Ovidi

Epoca d'August:

Tema amoros: l'elegia romana, pren el metre tradiconal grec pero el el tema amorós personal, Ovidi es el seu darrer representant i a la vegada el creador de la poesia dolorosa quer pasarà a ser exclussiva en el concepte modern del genere

La satura:Desenvolupament del concepte de satura entre els romans

Primera etapa: la satura dramàtica

El primer genere literari al que els romans anomenaven satura era una composició dramatica dotada de dialeg , musica i danza. que va ser un del spasos en la evolució del teatre

Ben aviat els romans van anomenar satura aamb el seu nom etimologic (ensalada) a una obra miscelanea que tractava de tems diversos i es podia escriure en metres diversos d'aquest estil son els 4 libres de satrues de Enn: Els 4 llibres de l'obre d'Enni Saturae pertany a aquest concepte. i

La tercera etapa: La satura adquireix pel romans el sentit que te avui la paraula per nosaltres, l'atac virulent o amable a persones constums i instituciosn

L'inventor de la satura moderna a la literatura Occidental es Lucili

La satura es un gènere eminentment llati. El caracter romà oposava la gravitas, "ser un home de pes" qualitat que es trobava sobretot a la classe alta, i el caracter divertit i sarcastic, la burla agresiva que spon una constant en el caracter de l'home Roma de classe popular.

Aquest caracter joganer i lliberal es el que dona lloc als primitus jocs literaris i improvitzacions que tenen lloc a les festes camperoles i mes tard a les professons triomfals. i que mes tard es reflexara en la literartura en la creació d'aquest genere tan propi.

Lucili

Varro i la satira Menipea

Horaci

Persi

Juvenal

L'epigrama

L'epigrama neix a grecia en forma de petites incscripcions que es gravaven a la pedra dels sepulcres per lloar les gestes del mort o el seu record. (elogia)

L'epigrama liteari es una composició curta conceptuosa i de tema amoros, escrita en dístics elegíacs, aquesta etapa esta representada pels epigramaes erotics que trobem a algunes composicons de Catul.

A l'última etapa l'epigrama substitueix el seu contingut amoros per un contingut de critica social, en el que coincideix amb la satura creant l'epigrama satiric. el epigrmatic mes conegut es Marcial.

Les caracteristiques de l'epigrama son: concisió, to festiu i agut, en el que s'accentua el final amb una punxa que ell fa apte per l'atac personal i la denuncia social.

Marcial

Faula

La faula es una composició literaria en vers en la qual per mitja d'una ficcio alegorica i de personificacio de sers irracionasls es dona una ensenyament util o moral

El seu origen es probablement oriental, Ja a Grecia trobem exemples de faula a Hesiodes pero Isop es considerat com a pare del genere

La faula amb els seus personatges, el metre i la el seu llegenatge poular s'oposa a la epopeia poblada de deus i herois de llenguatge solemne i elevat,

A Roma el terme fabula s'aplica a tota narracio amb peripècies variades per aixó es diu fabula a l teatre pero tambe es fa servir en el seu sentit restingit.

Apareix vincular al la satura amb la que coincideix en la critica dels costims de la vida quotidiana.

Fedre