Marc Tul·li Ciceró

Va neixer a Arpino el 106 a C. Va estudiar a Roam amb els millors oradors i juristes de l'època.

Va debutar al foro amb la defensa de Publi Quinti i de Sext Rosci Ameri, després va completar estudis de Filosofia i Retòrica a Atenes, Rodia i Asia Menor. En tornar a Roma començà la seva carrera política a favor de la noblesa, es nomenat qüestor i continua la seva carrera com a advocat, es nomenat edil curul, pretor i i finalment cònsol.

Durant el seu consolat, va pronunciar les quatres catilinaries sufocant la conjuració de Cartilina, pero va ser censurat i posteriorment exiliat Posteriorment els triumvirs el van cridar a Roma però la republica estava en una situació de crisi, de inseguretat i corrupció.

Despres de l'assessinat de Cesar i s'oposà a leas ambicions de Marc Antoni que el fa asssessinar.

Obres:

Els discursos: Ciceró preparava primer el esquema del seu discurs, redactava alguna de les partts principals, i despres de pronunciar-los davamt de l'auditori els tornava a redactgar donant-los un caracter més literari .

a) discursos jurídics: Discursos que pronuncià al tribunal com a acusador o defensor

Pro sexto Roscio Amerino: acusat de parricidi per Crisogon que pretenia els seus bens
Pro Murena: designat consol, es acusat d'intriga

Pro Archia: El poeta Archia va ser acusat d'usurpar el dret de ciutadania
Pro Milone: acusat d'assessinar Clodi Ciceró demostra qeu va actuar en legítima defensa
In C.Verrem: Contra Verres acusat de concussió, durant la seva gestió de pro-pretor a Sicilia
In Vatinium: Contra Vatini un dels acusadors de Sesti

b) Discursos polítics:

De imperio Cn, Pompei: defensa eu cal donar a Pompeu lle comandament de la guerra contra Mirtriades
L ege agraria: contra la llei agraria porposada pel tribú Rul
Les filipiques: Catorze discutsos violents com a pamflerts contra Marc Antoni
Les catrilinaries: Quatre discursos contra Catilina, cap del aconjuració que es va descobrir durant el seu consolat

c) Obres Retòriques:

De oratore: Tres llibres, redactat en forma dialogada, hi intervenen els oradors M. Antoni (l'avi) Cras i dois joves.
Exposa les seves opinions sobre la formació dels oradors basada sobretot en els dots naturals i el coneixement de totes les disciplines i domini de les tecniques dle discurs

Model de discurs: El discurs ha d'obeir un pla preconcebut de Divisió en parts, cada una de les quels tindrà un tractament i així s'arribarà al fi desitjat.

- Exordi - Introducció al tema que es tractarà
- Narració Narració dels fets que motiven el discurs
- Confirmació Aoportació d'arguments per justificar els fets
- Refutació Arguments que refusen les dificultats que proposa el contrari
- Peroració: Es la part final, en la que es fan les súpliques als jutges i al'auditori perquè accedeixin a les demandes de l'orador

Brutus: També en forma dialogada, Hi intervenen Cicero, Atic i Brutus
Reconstrueix la hjistoria de l'eloquencia romana i es defensa dels ataccs dels neoatics, es un model de critica literària.

Orator: Obra didactica, on retrata l'orador ideal i exposa la seva teoria sobre l'extensió del discurs, en clara polèmica contra els neoàtics.

d) Obres filosòfiques: la seva obra es divideix en tres grans blocs

1) Tractats Politics

- De republica: Consta de sis llibres, on defineix el govern ideal com una sintesi entre la monarquia, aristocràcia i democràcia. que dona com a resultat la República romana.

- De legibus Es discuteixen els fonaments dels dret, les institucions religioses i públiques.

El merit de Cicero es haver sabut difondre les idees dels filosofs grecs dins els ambients de roma, les obres estan escrites en forma dialogada, Es el creador de tota la terminologia filosòfica en llatí . Cicero no es seguidor de cap escola filosòfica però està més a la vora de Plato i s'indigna amb Epicur, creu en l'existència de D´éu i la immortalitat de l'ànima.

2) Tractats Morals

De Oficiis (dels deures) Tractat de moral que va dedicar al seu fill, tracta del que es honest, el que es util i el possible conflicte entre les dues coses.

De senectute On intenta demostrar wue la vellesa no es cap desgràcia i que no cal temer-la

De amicitia: Dialeg que tracta dels aventatges de l'amistat i de la definició de la seva essència.

3) Tractats de Religió

De natura deorum: Tracta de l'existencia i de la naturalesa dels deus Defensa que el mon es governatr per la seva providència

De Divinatione: Nega l'existència d'arts endevinatories, contra les teories dels estoics,

e) cartes: En les cartes Cicero manifesta la seva autèntica personalitat i la sev activitat familiar, social i política. Son escrites sens e ambicíó literària sota la influència dels esdeveniments diaris.

Son un document excepcional per coneixer la societat de l'època, i el llenguatge familiar , menys acurat que el dels discursos.

De la correspondencia de Ciceró ens han aribat 864 cartes dividides en quatre blocs.

- Ad familiares : 16 llibres, adreçades a amics i familiars.

- Ad Atticum: 16 llibres Son molt interessants sper les confidencies que s'hi manifesten.

- Ad Quintum Fratrem : Recull la correspondència entre els dos germans.

- Ad M. Brutum: 2 llibres Correspondencia de Cicero l'any 43 a C.